No future

Posted: Octubre 1, 2012 in Societat

Set i quart del matí. La meva energia, el cafè i jo mirant per la finestra. La meva mà mou la cullereta i la meva ment intenta predir les notícies que em portarà el nou dia.
La lluna penja allà a dalt com un fanal, encara lluminosa, blanca i rodona.

Dotze de la nit. Fa hores que l’energia es va anar a fer la migdiada i encara no ha tornat. La meva ment no té solucions. Avui no ha sortit el sol.
No future.

Registrado en Safe Creative
Safe Creative #1311250103441

Anuncis

Vet aquí un cas d’un dia qualsevol, les mateixes preses: despertar a toc de trompeta, l’escola, el treball, menjar, no hi ha migdiada (és clar), l’escola una altra vegada, les activitats extraescolars, els deures, l’escola (aquesta vegada la meva) i – Oh! No tinc llet per demà!- Carret entre els dits em desplaço tot correns pels passadissos del supermercat cinc minuts abans de tancar. La caixera ja m’ha observat de cua d’ull. Recorro totes les estanteries amb la mirada mentre la meva mà, amb vida pròpia, omple el carret de la compra. Una llarga cua es cargola al final, prop de la porta de sortida. És que la gent no té altra cosa a fer que anar a comprar a últimes hores de la tarda? Em paro i espero pacientment el meu torn.
Idò bé, és llavors quan me n’adono de tot el que hi ha dintre del meu carret: dos paquets d’espinacs congelats –em resulta molt treballós tallar a bocins petits els espinacs, bullir-los, escorre’ls i tacar-me tots els dits de verd-, una pizza vegetariana –que encara que és vegetariana no deixa de ser una pizza-, una safata de pernil baix en greix, sal i colesterol –pasta color rosa tallada a làmines, que porta tot d’ingredient menys pernil- i tres brics de llet. Em pregunto si tot el que he comprat forma part de la dieta mediterrània –verdures, pernil i llet- o és més bé del partit del fast-food.

De fet, tampoc tinc molt clar el que engloba exactament la dieta mediterrània. El mediterrani és molt ampli. Tal vegada la pizza, considerada aquí com a fast-food, a Itàlia és la reina dels menjars saludables. I que podríem dir de la sobrassada eivissenca, aquella que va deixant un rastre de greix vermell sobre un bon “talibanco” -barbarisme de la terra que significa llesca ben gran- de pa pagès mentre es torra al foc de la xemeneia. Dubto que a Turquia o al Marroc tinguin el mateix concepte que jo d’aquest exquisit menjar. I l’oli d’oliva? No recordo veure a la meva àvia cuinar amb oli, més bé amb llard de porc; el mateix que, untat sobre el pa i cobert de sucre, feia les delícies dels berenars infantils de fa poc més de quaranta anys.
Em toca, pago, carrego la compra en bosses i marxo a casa amb el cap encara confós. Pel camí, em venen al cap paraules com, eco, ecològic, bio… No serà la dieta mediterrània un grup de parauletes més?.

Paquita Ribas

Registrado en Safe Creative
Safe Creative #1311250103441

wordpress counter

El paradís dels bojos

Posted: Juny 15, 2011 in Guerra, Societat
Etiquetes: , , ,

Fa uns dies, i impulsada per la revolució mediàtica de WikiLeaks no vaig poder evitar fer una ullada al tema. Després d'escoltar opinions diverses a favor de la publicació de secrets d'estat, i també en contra de l'individu que ha fet tot això possible, volia sentir la meva visió personal.

Vaig visitar aquesta pàgina: http://www.collateralmurder.com/en/index.html i vaig veure el vídeo durant no més d'un minut. S'hi pot apreciar perfectament com són tirotejades persones indefenses des de l'aire. Menys d'un minut va ser el que va poder aguantar el meu cor. El que estava visualitzant no era una pel·lícula amb actors i efectes especials, eren persones desarmades les que acabaven desfetes sobre el sòl gràcies a l'habilitat d'un soldat boig que semblava estar matant monstres amb un videojoc. Vaig llegir la transcripció del vídeo i em va quedar una sensació encara més amarga. Aquest soldat es sentia joiós amb el que estava fent. Hi ha un moment en què l'assassí quasi ni s'immuta quan fereix dos nens de gravetat o no dubta a disparar a unes indefenses persones que tan sols volen recollir els bocins dels seus morts. L'excusa: la furgoneta que utilitzaven era un tanc camuflat.

No entraré en el detall si és o no és correcte que el món vegi les baixeses de la guerra, ni tampoc xerraré sobre la "no-moralitat" del fundador de WikiLeaks. Tristament arribo a la conclusió que aquest vídeo pot narrar fets quotidians de qualsevol guerra. Les batalles es converteixen en el paradís dels bojos, llocs idonis per albergar a persones malaltes disfressades de soldats. Només hem de traslladar-nos una mica cap enrere en la història per a poder veure tot el que la guerra porta: mort, destrucció, misèria, malalties, empobriment de les nacions i les seves infraestructures, i el que es pitjor: pobles amb rancor, dolor i humiliació gravats en la seva memòria col·lectiva.

Paquita Ribas

Registrado en Safe Creative
Safe Creative #1311250103441

wordpress counter